Nagasaki, 74 anys després de la tragèdia

Durant les vacances d’estiu vam aprofitar per fer un viatje a Kyushu, la tercera illa més gran de Japó, situada al sud de l’arxipèlag. La primera parada del nostre viatje va ser Nagasaki on, com tots sabeu, va caure la segona bomba atòmica, després de la de Hiroshima.

 Tot i que bàsicament és una ciutat coneguda a causa de la bomba, el cert és que Nagasaki té molta història darrere. A mitjans del sXVI uns missionaris espanyols van arribar a Nagaski amb l’esperança de convertir a la població al Cristianisme. Es va estendre ràpidament i molts van abraçar la fe cristiana, inclosos els daimyo (antics senyor feudals), cosa que va encendre l’ira de l’emperador de l’època. Tokugawa Ieasu només volia una única religió al país, pel que va prohibir el cristianisme i va començar a perseguir a tots els japonesos que s’havien convertit.

 Llavors, molts d’ells van fer veure que se’n penedien i d’aquesta forma evitaven la mort; però realment seguien tenint fe cristiana, pel que vivient practicant-la d’amagatotis, usant per exemple estàtues de buda on darrere hi havia la verge Maria. D’aquesta manera van ser coneguts com kakure kurisutian (hidden christians, els cristians amagats).

Un dels monuments que ens recorda aquesta època és el dels 26 màrtirs de Japó, un grup de creients que van ser crucificats al febrer del 1597 a causa de no voler renunciar. Entre ells hi havia 3 menors d’edat i varios missionaris.





Alguns dels llocs on resaven els antics cristians de Nagasaki, i que segueixien usant els actuals són l’església d’Oura i la catedral d’Urakami. 

Nagasaki antiguament era un poblet portuari de poca importància fins que van arribar els portuguesos al sXVI. A partir de llavors la ciutat va créixer i es va convertir en un punt clau pel comerç i l’importació de productes com el tabac o el pa. Després van arribar els holandesos que també es van anar introduint, però el shogunat volia evitar l’influència extrangera al país, pel que després d’una rebelió va quedar limitat a Dejima, una illa artifical. Nagasaki es va convertir en l’única porta de contacte de Japó amb la resta del món. Per aquest motiu hi havia barris com el Dutch Slope, la zona residencial holandesa de l’època.




Un altre punt important de la ciutat és el barri xinès o Chinatown. També cal destacar el Megane Bridge, pont que es agafa el nom per la forma d’ulleres que es veu amb el reflexe.
També vam visitar el temple xinès Confuncio i el templee budista Sofokuji.

I vam provar el menjar típics: el champón, el saraudon i el pastís castela.

L’ombra de la tragèdia es pot veure encara en diferents punts de la ciutat, un d’ells és el torii d’un sol peu. Els torii són les portes d’entrada als temples, en aquest cas del temple Sanno, que va quedar arrassat a l’instant a causa de l’explosió, però miraculosament el torii va quedar dret, partit per la meitat.

Foto: un bento (tupper) d'arròs carbonitzat d'una colegiala que mai va poder menjar-se

El nostre tercer i últim dia a Nagasaki va ser el 9 d’agost, el mateix dia que, 74 anys enrere va caure la bomba atòmica. Al Parc de la Pau es va dur a terme una ceremònia a la que vam poder assistir. Van cantar diferents corals i el primer ministre Abe va fer un discurs. Després vam fer 1 minut de silenci a les 11:02, hora en que va explotar la bomba.

Foto: el rellotje parat a les 11:02 / L'hipocentre

 La part més dura va ser el discurs d’un home de 85 anys supervivent (hibakusha) que va explicar la seva experieriència de primera mà. En aquell moment en tenia 11 i es va salvar de miracle. Va ser molt trist i conmovedor. Després d’haver anat al museu al dia anterior, se’m queien les llàgrimes a l’escoltar les paraules d’aquell home.

Les conseqüències de la bomba atòmica són presents encara avui dia. Els pocs que van sobreviure a l’explosió inicial, van morir en questió de dies a causa de ferides i els que es van poder salvar d’aquestes, van rebre tal dosi de radiació que els va marcar de per vida. Potser setmanes, o mesos, o anys després, van manifestar-se els efectes: molts casos de mort prematura, malformacions, leucèmia i càncer d’estòmac, com el germà del supervivient que va parlar. No sabies mai quan et tocaria, però sabies que et tocaria. És a dir, avui dia, 74 anys després, encara hi ha gent que mor a conseqüència de la radiació de la bomba.

Foto: columna de la catedral al costat de l'hipocentre / Monument a les víctimes

Aquest es el terrible poder de les armes atòmiques i, com va dir el supervivient, cada dia que passa queden menys hibakusha al món i la gent poc a poc oblida el passat. Però no hem de permetre que es quedi en l’oblit, hem d’enseyar a les futures generacions l’horror de la guerra i les armes nuclears. Els joves d’avui són els adults del futur, i ells han d’entendre-ho més que ningú, perquè no es torni a repetir mai més.

Foto: origamis en forma de grulla , el símbol de la pau

 

Us deixo aquí sota també la traducció de la cançó que va cantar la coral dels supervivents:



Can you hear us, the atom bomb survivors? 

Can you hear our voices? 

Don't make any more of us hibakusha. 

Even the blue sky is the color of sadness. 

Do you remember Hiroshima and Nagasaki? 

Do you remember life and love both burning out? 

Don't make any more of us hibakusha. 

Don't ever repeat that horrible day. 

Can you hear the voices from every nation? 

Can you hear them calling for peace? 

Don't make any more of us hibakusha. 

No-one in the world should suffer this again.

Viure en un barri de Tokyo - Horikiri Shobuen

Hola a tots!
A l’entrada d’avui us parlaré de com és viure en un barri residencial de Tokyo.



La capital nipona és cara, i tenir un pis a prop de la famosa Yamanote evidentment augmenta bastant el preu del lloguer. De la mateixa manera que l’espai és un luxe, estar a prop de l’estació de tren i ben comunicat també ho és. Per aquest motiu, moltes persones tendeixen a tirar cap a l’exterior i viure en zones més tranquil·les, com Nakano, Saitama o la coneguda ciutat de Yokohama, a tocar de Tokyo.

En el meu cas, vaig escollir Horikiri Shobuen, al barri de Katsushika-ku, i la decisió va ser molt encertada. Horikiri està al nord-est, al costat del riu Arakawa, un dels que envolten la zona central de Tokyo, pel que té una àmplia zona verda on practicar esport i passejar. A més, es veu l’Skytree des del riu!

A la zona de l’estació hi ha alguns restaurants, una cafeteria, un supermercat i alguna botiga; però no cal allunyar-se massa per trobar-se rodejat de petits carrers, casetes baixes amb jardí o plantes a fora, i molta calma. Només a 20 min. de la Yamanote, però ja s’escolten els ocells cantar pel matí; res a veure amb el bullici de Shibuya.

Evidentment, no poden faltar els conbini: les botigues 24h on es pot comprar de tot, des de menjar, fins a medecines i objectes de primera necessitat, fins i tot pots pagar factures, imprimir fotos i comprar entrades per events, a qualsevol hora! D’aquí el seu nom: convenience store, o conbini pels amics. Els més coneguts són el Lawson, Family Mart i 7 Eleven, però n’hi ha molts més. També hi ha la varietat barata: els conbinis de 100 yens com el Lawson 100, que ve a ser el Todo a 100 de tota la vida, on pots trobar els mateixos articles però més barats. Qui els tingués a Barcelona…!

Una altra cosa imprescindible en qualsevol barri és el seu temple corresponent. Aquí els veïns es saluden pel carrer, com passa als pobles, i al final acabes coneixent als venedors (i ells a tu, clar) i coincidint amb la mateixa gent al tren que agafes cada matí (que no arriba ni 1 minut tard). 

Horikiri vol dir “canal artificial” i Shobuen significa “jardí d’iris” i és que el barri és famós precisament per això: té un preciós jardí de flors iris que floreixen a començaments de Juny i atrau a molts turistes.

Durant 2 setmanes els carrers i l’estació estaven decorats amb fanalets i al cap de setmana es van dur a terme tota mena d’events al carrer principal: concerts, balls tradicionals (oodori), tocada de tambors (taiko), corals de les escoles del barri, etc.

Un detall molt curiós: el barri té fins i tot mascota! És una girafa i el nom no pot ser més encertat: Horikirin; que és la fusió de Horikiri + kirin (girafa, en japonès). No us sembla adorable?

Què us ha semblat Horikiri? Viuríeu en un barri com aquest, o preferiu una zona més cèntrica?  
Fins la pròxima!