jueves, 30 de octubre de 2014

Vull viure a Japó!


"Vull viure a Japó!!!" Si, però... Com? La gran pregunta que potser alguns de vosaltres us heu fet. Perquè no, venir a viure aquí no és fàcil! I crec que és oportú començar aquest blog explicant com he arribat fins aquí i què s'ha de fer per viure en aquest país.
Abans de trepitjar aquestes terres, des de que era adolescent el meu somni era "Vull anar a Japó". Un cop hi vaig estar, va passar a ser "Vull tornar a Japó". I al tornar a casa després de la meva segona vegada aquí va convertir-se en "Vull viure a Japó". La cosa va in crescendo, com veieu! No sóc la primera ni l'última que s'enamora d'aquesta país. No només a les persones que ens agrada el manga i el menjar japonès ens passa, ja en conec uns quants que han vingut de viatje sense masses ganes (potser perquè la seva parella volia, o per negocis, etc.) i han tornat dient que és dels llocs més macos que han visitat mai.

Però un cop t'has menjat les 14 hores de vol i passes per l'aduana a l'aeroport, et donen el Visat de Turista, que dura 3 mesos. Un cop els has complert, bàsicament t'envien molt amablement d'una patada cap a casa, com als EUA. Per poder estar més temps aquí o bé et cases amb un japonés/japonesa (no cal, gràcies), o tens un Visat d'Estudiant o de Treball, i aquí és quan es complica la cosa. Per poder treballar a Japó, tens dos opcions: o bé la teva empresa és internacional i tens la sort de que t'envien allà una temporada, o bé et contracta una empresa japonesa, però perquè passi això últim fa falta tenir un bon nivell de japonès.
Com amb l'anglès, hi ha títols que pots obtenir si estudies la llengua, com el First Certificate / Advanced / Proficiency (exàmens ESOL de la Universitat de Cambridge) o el TOEFL. En japonès tenim el JLPT (Japanase Language Proficency Test) o més comuntment conegut com a Noken. Hi ha 5 nivells, sent l'1 el més alt i el 5 el més baix. Un altre dia entrarem més en profunditat del què és el Noken, però bàsicament el què és important saber és que per treballar a Japó sense un N2 no t'agafen en ningún treball seriós. I això és més d'un any d'estudi intensiu de la llengua, potser un any i mig. Així que està MOLT difícil.

La segona opció és aconseguir un Visat d'Estudiant, que pot ser per una universitat, per exemple, però com abans, necessites dominar la llengua; o que et donin una beca si ets molt afortunat. I sinó, és anant a una escola  d'idiomes i apredre la llengua; aquest és el meu cas i el que la majoria acabem fent.
Hi ha moltes escoles per estudiar japonès aquí, el primer és escollir la ciutat: Tokyo, Kyoto, Osaka... A Tokyo per exemple, tenim la ISI LanguageSchool, Akamonkai, ARC Academy... Aquesta última és la que jo vaig escollir. Recomano que si esteu pensant apuntar-vos, les mireu detingudament i escolliu la que creieu més adient. Una pàgina que em va ajudar molt a mi és la de Go! Go! Nihon, allà t'expliquen molt bé com són les escoles que hi ha.

En el meu cas, no vaig tenir gaire temps per pensar-m'ho... Literalment, vaig haver de prendre la decisió en 4 dies. I és que normalment si vas amb visat entres segons el trimestre, o sigui la convocatòria de Gener, Abril, Juliol o Octubre. I el visat d'estudiant tarda 2 mesos, així que s'ha de fer amb temps. Per la convocatòria d'Octubre, s'ha de fer abans d'Abril, per exemple. Jo a Barcelona estava estudiant japonès a Japonia, una acadèmia a prop de l'Illa Diagonal que recomano molt! Ells em van parlar d'ARC Academy, però un cop vam contactar amb ells el termini per entrar allà ja havia acabat, acabava aquell mateix dia de fet...! Per sort, em van fer un favor i em van donar 4 dies més extra per entregar tots els papers i aplicar pel visat... No va haver-hi temps de pensar molt, va ser de cap a la piscina! D'un dia per l'altre: "Papa, mama... Me'n vaig a Japó!". Podeu imaginar-vos les cares...!

Doncs bé, un cop escollida l'escola, apliques a ella i t'envien un munt de papers per omplir i coses que has d'escanejar: passaport, certificat escolar/universitari, fotos de carnet, passaports antics si has estat altres vegades a Japó per confirmar dates d'entrada/sortida, etc. Als papers a omplir et demanen motius per venir aquí, informació personal i també de la família, dels estudis, treballs i molt més. Quan has omplert tot i escanejat tot, ho envies per email a l'escola i si t'accepten, aquesta envia la solicitut a l'embaixada per decidir si et donaran el visat. I llavors, toca esperar 2 mesos, amb la inquietut de "marxo o no?". Normalment, si tens un bon currículum, estudis i no has anat mai a la presó, no hi ha d'haver problema.
Literalment un mes abans de marxar, és quan et confirmen si et donen el visat o no. Llavors, t'envien a casa per correu el Certificate of Elegibility, que és un paper que confirma que t'han escollit i ets apte per venir...

 (Acceptance Certificate d'ARC Academy i Certificate of Elegibility)

Bien! Amb aquest, el passaport i una foto de carnet especial has d'anar al Consulat Japonès a que et donin et tramitin el visat. La foto que dèiem, és especial perquè no té el format que normalment tenen les fotos de carnet d'aquí i s'ha de fer en una botiga en concret. Al carrer de darrere de l'Illa Diagonal a Barcelona ho fan i està al costat del Consulat. Una vegada a l'embaixada amb tots els papers, et fan omplir més coses (no em diguis!) i es queden el teu passaport durant una setmana, que és quan tarda en tramitar el visat. Sisplau, que no us passi com a mi, que just aquelles dates m'anava de viatje i em feia falta! 

Finalment, només s'ha d'anar a recollir i... Per fi!!! El maleït visat, com ha costat!!! Ara comença el caos: buscar casa a Japó, trasllats, maletes, festes de comiat i més tràmits... I sense adonarte'n, un dia et trobes a l'aeroport amb dos maletes enormes a punt d'emprendre per una aventura que tot just acaba de començar... Preparats???

martes, 28 de octubre de 2014

Comencem!


こんにちわ!(Konnichiwa = Hola)

Començar un blog no és cosa fàcil! Hi ha molta gent que va a viure a Japó i parla sobre les coses d'allà. Moltes persones que han escrit llibres i articles sobre el tema, i molts blogs també. Aquest no pretén ser diferent, ni innovador, ni res... Simplement, és una forma d'informar a la família, amics i altra gent interessada sobre com és la vida aquí.

Tot i que estem a l'era de les xarxes socials, encara hi ha molta gent (familiars més adults sobretot) que no tenen Facebook, ni Instagram, ni Twitter, que és on normalment els més joves comuniquem al món les nostres vivències. Personalment, cada vegada m'agraden menys aquests mitjans, ja que em comença a resultar incòmode que en tot moment la gent sàpiga què faig, on sóc i amb qui sóc. Penso que les persones que ho vulguin saber, ja ho sabran o bé perquè jo mateixa els hi he dit, o bé perquè ells s'han preocupat de preguntar-m'ho. Però abans d'emprendre aquesta aventura, moltes persones em van comentar la possibilitat d'escriure un blog i d'alguna forma, seguir les meves aventures per terres nipones. Així que, per ells, i per tot aquells que (com jo) siguin uns enamorats d'aquest país, intentaré humilment parlar de totes aquelles coses que em semblin curioses i que us puguin interessar.

Gràcies per llegir-me i, com diriem aquí:
はじめましょ (Hajimemasho = Comencem)