Comencem per l’Edo Open Air Arquitectural Museum, al qual vaig anar ahir i em va enamorar completament! Com indica el propi nom, és un museu a l’aire lliure de cases i edificis antics que van des de l’època Edo i Meiji fins després de la Primera Guerra Mundial.
Tots ells són o bé traslladats des de la seva ubiació original o reconstruïts parcialment, seguint els plànols originals. L’objectiu és conservar l’arquitectura antigua que, si es quedés al lloc d’origen, sería impossible de mantenir, a causa dels canvis i creixement en la ciutat. Japó ha perdut ja molts edificis històrics a causa de terratrèmols, focs i guerres; per aquest motiu i per poder entendre millor com vivien antiguament es va obrir aquest museu el 1993.
Es troba dins del parc de Koganei, a les afores de Tokyo. Per accedir,
hem d’agafar la Seibu-Shinjuku Line des de les parades de la Yamanote
Shinjuku o Takadanobaba, baixar-nos a Hana-Koganei i caminar uns 10-15
minuts atravessant el parc. L’entrada són 400 yens o 320 pels estudiants
(bien!).
El museu inclou edifics de tot tipus: bars, botigues de licors i queviures, una floristería, uns banys públics (sento), un caseta de policia, un antic ryokan (hostal tradicional japonès), un temple, un antic tramvia, una casa de té, locals d’emmegatzematge… També hi ha moltes cases particulars, de gent rica sobretot, com per exemple la casa de l'exministre Takahashi Korekiyo i la de Maekawa Kunio, un arquitecte famós.
No només es poden veure per fora: la gràcia és que s’hi pot entrar i veure els interiors. Consell: porteu sabates fàcils de treure i posar! A Japó t’has de descalçar sempre a l’entrar a qualsevol casa, per no portar la brutícia del carrer dins de la vivenda (una costum que hauriem d’adoptar, sincerament), i en aquest museu no pares d’entrar i sortir, pel que ha de ser còmode. Dins dels recintes trobem objectes antics conservats: telèfons, caixes enregistradores, productes alimentaris, cigarrets, kimonos…
És molt interessant veure com va canviar l’arquitectura després de la guerra: les cases es converteixen en una mescla entre estil occidental i japonés, amb unes habitacions completament europes i d’altres amb tatami.
En una de les cases tradicionals, un home molt amable em va ensenyar a fer un molinet de vent.
Si, com a mi, us encanta tot lo tradicional, no deixeu d’anar-hi, és una meravella!
Un altre museu que vaig anar fa poc, de sortida amb l’escola, va ser el National Museum of Nature and Science. Si veniu només de turisme i teniu poc temps, no val la pena que hi aneu; però en el cas que visqueu a Tokyo, o ja hagueu estat altres vegades aquí i volgueu veure algo diferent, està bé, sobretot pels més petits de la casa. Es troba al parc de Ueno i l’entrada són 600 yens o 500 pels estudiants.
Hi ha 2 edificis diferents, pel que és una mica complicat moure’s per dins, i al ser tant gran es necessita temps. Nosaltres només teniem 2 hores i no vam poder veure-ho tot. Inclou una àmplia varietat d’exibicions: animals dissecats de tot tipus (fins i tot les restes del Hachiko!), una gran col·lecció de minerals, restes fòssils prehistòriques, un fragment del meteorit Nantan (que va caure sobre Xina), una mòmia de l’època Edo…
El que més em va agradar: la colecció de dinousaures; que recull des del famós T-rex, fins a triceratops, futabasaurus, diplodocus i molts més. Una altra exposició que em va semblar molt interessant és dels orígens del poble japonès, que explica com vivien antiguament i com la seva morfologia ha anat evolucionant fins la d’avui en dia.
Espero que us hagi semblat tant interessant com a mi!
Fins la pròxima!
