Visita a NHK Studio Park + Izakaya

L'entrada d'avui va sobre un lloc interessant que la majoria de gent que ve a Tokyo no visita: la NHK Studio Park, la cadena de ràdio i televisió pública més famosa del país i la segona més gran del món després de la BBC.

Una mica d'història de per començar! NHK (Nippon Hoso Kyokai) va néixer al 1926 com una emisora de ràdio, fusionant-se amb dues més. Al 1950 va convertir-se en una emissora pública i al cap de 3 anys ja va començar a emetre programes de televisió. Avui dia gestiona 3 emissores de ràdio, 4 canals televisius i és coneguda internacionalment com NHK World. La seu central es troba al barri de Shibuya, al costat del parc Yoyogi.

Sincerament, a mi no se m'hagués passat mai pel cap visitar la NHK (tampoc creia que es podia!), però el cas és que cada trimestre l'escola organitza petites excursions. Ens van proposar anar a Asakusa, que és un barri de Tokyo molt maco, ple de temples preciosos; o bé la NHK. Amb els de classe vam decidir que era millor la segona opció, ja que visitar Asakusa ho podem fer en qualsevol moment, sense cap cost, i molta gent ja hi havia estat; mentre que visitar la NHK és una cosa més especial.

Així doncs, el 31 d'Octubre, en ple Halloween, vam trobar-nos a les 14:00 davant de Hachikô ハチ公, l'estàtua del famós gos. Pels que no sabeu la història, crec que val la pena explicar-la:

Hachikô era el gos d'Eisaburô Ueno, un professor de la Universitat de Tokyo. Era de raça akita, de color torrat, i el seu nom ve de la primera part de la paraula, 八 (Hachi = 8) perquè les seves potes davanteres feien un arc cap a dins, igual que ho fa la lletra: 八. Cada dia Hachikô acompanyava al seu amo fins l'estació de Shibuya a que agafés al metro i cada nit el venia a buscar al mateix lloc. Aquesta curiosa rutina la repetien un dia darrere l'altre, cosa que va fer que la gent de la zona i dels comerços se n'adonéssin i tots ja els coneixien. Però un dia el professor va morir mentre donava una classe. Hachikô va anar a buscar-lo com cada dia a Shibuya, però ell no va aparèixer. Durant 9 anys va estar Hachikô esperant-lo, al mateix lloc. La devoció de l'animal pel seu amo no va passar desapercebuda i va conmoure a la gent de la zona, que se'n va fer càrrec durant tot el temps que ell va estar allà. Al 1934, es va construir l'estàtua de bronze en honor a la seva lleialtat. L'any següent, Hachikô va morir, encara esperant la tornada del professor.

És realment una història molt trista i molt maca. Des de llavors i fins avui, l'estàtua s'ha convertit en el punt de trobada de Shibuya i sempre, cada dia a totes hores està plena de gent esperant i guiris fent fotos. Nosaltres no vam ser menys!

 (Tota la classe davant de Hachikô!)

 Després vam caminar fins la seu de la NHK. Ja a l'entrada de l'edifici, hi ha una figura de Domo-kun どもくん, el personatge oficial de la cadena. És una espècie de monstre marró que sempre té la boca oberta i ensenya les seves dents punxegudes. Domo-kun apareix en curts d'stop motion, que expliquen les seves aventures: com va néixer d'un ou, la cova on viu amb els seus amics (un conill i dos ratpenats), etc.

 (Domo-kun, a l'entrada)

 

Un cop dins, l'edifici funciona com un recorregut que els turistes poden anar seguint. Per començar, trobem un espai dedicat a una sèrie d'actualitat: Massan マッサン. És un "culebrón" que parla de la història d'amor entre un japonès i la seva dona escocesa. 

 (A l'esquerra, Nagai-sensei amb el prota de Massan; a la dreta O-san amb personatges d'una sèrie d'anime)

Tot seguit, hi ha una sèrie de sales amb pantalles tàctils on podem trobar informació i història de la cadena i totes els programes i sèries que duu a terme. Passem després per sales on podem veure en directe els programes de ràdio, però evidentment no deixen fer fotos per no molestar a la gent que està treballant. 

 (Miguel provant com va la pantalla)

Després arribem a la sala on es fan les notícies i el temps, genial! Pots passejar-te pel plató tranquil·lament, i no només això sinó que també t'ofereixen la possibilitat de fer un petit assaig de notícies! Sabeu a qui li va tocar, no? Dues companyes es van oferir i a mi em van liar, bàsicament! Yasmina era la presentadora principal, Marie la dona del temps i a mi em va tocar ser la reportera. Hi ha un vídeo amb la nostra brillant actuació, però sé que podreu viure sense veure'l! 

 (Ko-san i Maru-san fent de reporters)

 (Shu-san i U-san presenten les notícies)

 (Frank-san, amb la màscara de Halloween i Chin-san davant del chroma)

Més endavant arribem a una sala amb joc pels més petits i tot seguit a una altra ambientada en documentals. En aquesta hi ha un joc curiós, pots seure davant d'una pantalla, t'analitzen la forma de la cara i et diuen a quin animal t'assembles segons les faccions. Una mica estrany, però és divertit anar veient quins animals van sortint als teus companys de classe!

 

Per acabar, pots aprofitar per comprar algun souvenir a la botiga. Hi ha moltes coses exclusives de Domo-kun que només venen allà, així com de les sèries que projecten.

 (Amb Chin-san a la sala de Domu-kun)

 

Un cop acabada la visita, vam decidir anar tota la classe a sopar fora! Vam optar per un izakaya いざかや, que vindria a ser una taverna japonesa. En un izakaya normalment es mengen plats petits per compartir, per exemple takoyaki たこやき (boles de pop), karaague からあげ (pollastre arrebossat), yakitori やきとり (pinchitos), edamame えだまめ (llavors de soja), patates fregides (sí sí, les de tota la vida), etc. Per beure, el millor és fer nomihoudai que va a ser un "beu tot el que puguis en un temps determinat". L'alcohol està inclòs en el nomihoudai, així que és una bona idea perquè és molt car en aquest país! La gent normalment agafa nama biiru 生ビール (cervesa de barril), combinats com seria un lemon sour (licor shochu, soda i llimona) o el meu preferit: umeshu うめしゅ, un licor/vi fet d'albercoc japonès que té un gust molt dolç. 

 (Takoyaki i Edamame)

 (Karaague, Umeshu i carn amb patates)

També es pot fer tabehoudai (menjar tot el que vulguis en un temps concret) o la mescla de les dues, nomi/tabehoudai. Normalment surt car, sol ser uns 1.000-3.000 iens per persona, (depenent de si agafes nomi/tabehoudai), que serien entre 7 i 20 euros. "Car?", pensareu. Sí, i és que menjar a japó és molt barat! Per exemple, un katsudon カツ丼 (bol d'arròs amb carn arrebossada, ceba, ou remenat i condiments) amb la seva sopa de miso que sempre et posen i aigua infinita (perquè no es paga en aquest país) et costa 3€. Ara enteneu perquè és "car" anar d'izakaya, però tot i així és una experiència que recomano, perquè és realment molt típic d'aquí. Un lloc ideal per anar amb amics o gent del treball i divertir-te, així que ja sabeu!!!

 (Amb Miguel-san i Shu-san)

 (Com no, Nagai-sensei beu cervesa!)

 (Maru-san amb els xinesos)

 (El sector koreà)

 (Frank-san sense la màscara de Halloween)