Matsumoto i Nagano, una aventura entre monos

Hola de nou! Cada cop actualitzo menys sovint, en sóc conscient! Però també és cert que cada cop les classes es compliquen, conec a més gent, vaig a més llocs i faig més coses; en resum, que tinc menys temps, cosa que no deixa de ser bona. Però bé, com diuen aquí: がんばりましょう! (ganbarimashou = esforcém-nos).

Durant les vacances de primavera vaig fer dos viatges que no oblidaré! El primer va ser a Matsumoto i Nagano. Les dues ciutats es troben dins de la prefectura de Nagano, o altrament coneguda com els Alps Japonesos. Es tracta d'una zona muntanyosa on sempre fa bastant més fred que a la capital nipona.

Vam començar per Matsumoto, tot just acabat l'últim dia de classe de segon curs, vam agafar un bus que et duu directe des de Shinjuku. Vam arribar tard, ja que es tarda unes 3 hores, però vam tenir temps d'anar a sopar i provar un dels plats típics, el sanzokuyaki, que és bàsicament pollastre arrebossat, però està molt bo.

Cal dir que Matsumoto no té gran cosa per veure. És una ciutat petita que sobretot és coneguda pel seu castell, el Castell de Matsumoto o també anomenat el castell negre. És el més antic de tots els castells que hi ha a Japó, ja que és l'únic que no s'ha cremat ni caigut per ningun terratrèmol o bomba durant la Segona Guerra Mundial. És molt bonic, per dins és tot de fusta i es conserva molt bé, res a veure amb el castell d'Osaka que és un museu tant modern que té ascensor i tot... A més, vam tenir la sort de veure una boda tradicional just a l'entrada del castell! 

Com teníem la resta del dia lliure, vam aprofitar per visitar també la Kaichi Gakko, una antiga escola que hi ha una mica més al nord del castell. És curiós perquè per fora és d'estil europeu, però per dins és un museu i recrea com eren les aules de llavors. És una de les primeres escoles que es van inaugurar a Japó, i a part de ser molt bonica per dins, et pots fer una idea de com i quin tipus de coses s'estudiaven en aquella època.

Després vam passejar-nos per la ciutat, passant per un carrer vora el riu que està ple de botiguetes on venen antigalles, joguines dels anys 80 i llibres de segona mà, entre d'altres coses. També vam tastar els soba (fideus d'arròs) típics de la zona. 

 La següent parada va ser Nagano, la capital de la prefectura amb el mateix nom, famosa perquè es van celebrar els Jocs Olímpics d'hivern del 98. Des de Matsumoto, és una hora i mitja en tren local. Vam arribar tard, així que vam aprofitar per anar a explorar els carrers de nit i vam acabar en un izakaya, on vam menjar entre altres coses un barco de sushi a un preu ridícul, li vam caure bé els cambrers! 

Pel matí del dia següent vam començar visitant Zenko-ji, el temple budista més famós de Nagano, que és molt maco! Una de les coses que més em va agradar, va ser el camí cap a la porta del Paraís. Es tracta d'un passadís petit i estret, completament fosc, que passa per sota el temple, on hi ha una porta amb un pom, que segons diuen, et portarà al cel. Ara ve el tema, es tracta de que has de tocar amb la mà dreta la paret del passadís i fer-lo a les fosques, buscar el pom i tocar la porta. Sembla fàcil escrit així, no? Doncs bé, no us podeu fer la idea. Són 10 minuts caminant en la més absoluta obscuritat, no es veu absolutament res de res... Els primers segons vas bé, a la que portes 5 minuts estàs desesperat per sortir... Tinc bastanta claustrofòbia, així que va ser tot un repte per mi. Cal dir que em vaig passar tot el camí amb el Miguel dient-li: "¿Estás ahí?" "Sí" "¿Sigues ahí?" "Sí" perquè necessitava sentir que algú estava a prop meu. Es fa molt angoixant, és una sensació molt desagradable. Vaig sortir del túnel amb tanta tensió als músculs que semblava que hagués corregut 10km! I aquí està la gràcia, el fet de fer-lo en l'obscuritat és perquè et facis una idea de com és estar a l'altre món i per això busquis el Paradís. Sigui com sigui, ens el vam guanyar! 

Després va començar la segona aventura del día. Vam anar a l'oficina de turisme, perquè volíem anar a veure el temple Togakushi, que hi ha a una muntanya propera. La dona ens va advertir que estava nevat i no era accessible, però a la ciutat no hi havia ni una mica de neu i vam pensar que exagerava... De camí amb el bus vam passar per un llac completament gelat, i allà ja ens vam començar a fer la idea, però al baixar i veure els 2 metres de neu al voltant de la carretera, vam al·lucinar! 

 Després de veure un dels temples més propers vam veure un grup de gent que venia d'un camí completament cobert de neu amb un tori de pedra a l'entrada. Vam decidir anar-hi també i va resultar ser el camí al temple Togakushi, que ens havien dit que estava tallat... Poc a poc la pujada es va anar complicant, la neu relliscava molt i si donaves un pas en fals t'enfonsaves fins el genoll! De sobte, vam arribar al camí de les criptomeries, un arbre japonès molt alt. No hi havia quasi ningú i estava tot cobert de neu... És una de les coses més maques que he vist!

Després de més d'una hora de pujada infernal per la neu, vam arribar quasi escalant al temple... Del que només es veia la teulada! Estava completament cobert de neu!!! N'hi havia tanta, que jo era més alta que el tori. No vaig dubtar en resar i deixar-hi una moneda a sobre de tot. Tota una aventura!!!

 

 Al dia següent vam anar al Jigokudani Jaen Koen, el Monkey Park, un altre dels atractius turístics de Nagano. A les muntanyes nevades fa molt fred, hi ha un riu del que broten aigues termals i els monos que habiten a la zona no dubten en ficar-s'hi! És tota una escena, l'únic lloc del món on es pot observar monos salvatges banyant-se en un onsen.  

 El dia acompanyava, perquè va començar a nevar molt i feia molt fred, pel que quan vam arribar ja estaven tots en remull! No hi ha ninguna reixa ni valla que et separi dels monos, així que has d'anar en compte i respectar-los, perquè si els intentes tocar o els mires fixament als ulls et poden fer mal. És una passada, perquè ells passegen allà amb tota la calma i et passen pel costat a mil·límetres sense miraments, i els tens allà en remull just davant teu. Molt recomanable, aneu-hi si podeu!!! Em va encantar!

Per acabar, com ens van donar enveja els monos, així que vam acabar anant a un onsen nosaltres també. Tot i que no estava a dalt de la muntanya, encara nevava i era molt maco estar a l'aigua calenta mentre et cau la neu a sobre!