Shibazakura i Enoshima

Hola de nou!

Començo aquest post amb una mala notícia, i és que lamentablement la meva estada al Japó s'ha acabat, al menys per ara. Han estat 9 mesos increïbles i espero poder tornar-hi ben aviat!!! La part bona és que quan estava allà no tenia temps de quasi res i encara em queden mil coses que compartir amb tots els que em llegiu, pel que espero seguir actualitzant i informant-vos de les meravelles d'aquest país i de tots els llocs que tant trobo a faltar i que crec que us poden interessar. Així doncs, continuem!

Avui us parlaré de dos viatges que es poden fer fàcilment des de Tokyo per escapar de la rutina i gaudir de la natura i el bon temps! El primer el vaig fer amb una amiga durant l'abril, vam anar a veure el shibazakura 芝桜. Es tracta de flors de cirerer que floreixen al terra, plantades de manera que els colors creen formes al terra, com un camp de colors. El shibazakura es fa quan la temporada de cirerers ja ha acabat i, tot i que es pot anar a veure a diferents llocs, nosaltres vam optar pel Mont Fuji.

Des de Shinjuku surten busos que et porten a Shirakawa-go (us enrecordeu del momiji? Doncs allà!), i des d'allà has d'agafar un bus especial que t'hi porta. El camí és llarg i cal fer reserva perquè sinó t'arrisques a quedar-te sense plaça al bus. Pel camí ja es pot contemplar la bellesa del Mont Fuji, que personalment mai deixa d'impressionar-me! A prop del volcà hi ha un parc d'atraccions, el Fuji Kyû, d'atraccions vertiginoses amb bones vistes.

Un cop arribes, hi ha un llac al costat de l'entrada amb un camí que et porta pels camps. Hi ha flors de molts colors: rosa, blanc, lila, fucsia... La vista més maca és des de l'altra banda, on es veuen els camps, el llac i el Fuji de fons... Una passada de maco!!!

També es pot pujar a un petit mirador, el problema és que com sempre en aquest país, el Fuji normalment es veu millor aviat pel matí, que és quan la visibilitat és més bona. A mesura que avança el dia els núvols sempre s'hi acaben posant per sobre! Quan ens va tocar el torn, ja era passat el migdia, pel que ja no es veia massa bé per tal com el sol l'il·lumina.

Per acabar, ens vam passejar per un petit matsuri que hi tenien muntat, ple de paradetes de menjar típic de la zona, okashi (dolços), i omiyague (souvenirs). No vam poder estar-nos de provar els fideus típics de la zona (amb gambes) i un taiyaki (dolç japonès) farcit de pasta de flor de cirerer! 

 Si esteu a Japó durant aquestes dates i voleu veure el Fuji d'aprop, no deixeu d'anar-hi! Recomano passar un cap de setmana, així podeu aprofitar el següent dia per explorar la zona dels Fuji Five Lakes, els llacs que envolten la muntanya.

El segon destí va ser Enoshima 江の島, altrament coneguda com "la platja de Tokyo". Es tracta d'una petita illa al costat de la famosa Kamakura (la ciutat on es troba l'estàtua del gran buda), pel que molta gent aprofita per visitar les dues a la vegada. Jo recomeno fer-ho per separat, perquè hi ha molt per veure i és millor anar amb calma. 

Enoshima es troba a poc més d'una hora de camí i es pot arribar fàcilment amb tren amb la Odakyû Enoshima Line des de Shinjuku. És curiós com al sortir de l'estació sembla que t'hagis teletransportat a Mallorca: de sobte tot són botigues plenes de coses per la platja: tovalloles, xancletes, bikinis, ulleres de sol, vestits estiuencs, etc. No sembla Japó!  

A través d'un pont es pot accedir a l'illa en si. A l'entrada hi ha un carrer comercial amb restaurants i més paradetes plenes de peix marisc, que com podeu imaginar, és el què és típic d'allà. 

  

 

El carrer va pujant fins arribar a un temple molt maco, que condueix  a una altre temple vermell una mica més amunt encara.

 

Com a curiositat, el primer temple té estàtua d'un drac on, per resar, la moneda de 5 yens l'has de tirar a distància, pel que si encertes tindràs bona fortuna. Pel camí també vam veure a un noi japonès que feia màgia i malabars, molt bo! Mireu la foto i jutgeu vosaltres mateixos! 

El recorregut segueix pujant, passant per altres temples i toris de pedra, fins arribar a dalt on hi ha un mirador molt maco. L'illa està plena d'àguiles i falcons, que es poden veure d'aprop des del mirador. 

Per dinar vam aprofitar per tastar el katsudon típic de la zona, que porta marisc. Deliciós!

Hi ha també una torre amb un observatori, però nosaltres no hi vam pujar, sinó que vam optar per seguir el camí que va passant entre botiguetes, restaurants i natura fins tornar a baixar a l'altra banda de l'lla, on hi ha la costa. Les vistes del mar, amb les onades colpejant contra les roques són molt maques!

Aquí s'acaba el recorregut, però es pot continuar visitant les coves que neixen en aquell punt. Nosaltres vam decidir tornar enrere, i descansar una estona a una cafeteria típica japonesa molt mona que haviem vist. 

 

La veritat és que, tal com m'havien dit, Enoshima és molt maca i val la pena escapar-s'hi un dia i relaxar-se a la vora del mar, prendre el sol o fins i tot fer surf. Visita recomanada!

Fins aviat!