Nagoya i Ise

Hola a tots!
Avui tornem amb noves aventures per terres nipones, aquesta vegada seguint cronològicament la ruta que vam fer en aquest últim i genial viatge.

Després de passar uns dies a Tokyo, vam agafar el shinkansen (tren bala) fins a Nagoya. Pels que no la conegueu, és una ciutat bastant gran, però no té massa atractiu turístic, sinó que és bastant industrial. Nosaltres anàvem de camí a Ise, i ens venia de pas, pel que vam aprofitar per fer una parada i visitar el famós Castell de Nagoya (名古屋城 Nagoya-jyô), que és un dels símbols de la ciutat.






Des de l’estació de tren s’hi pot anar caminant, tot i que és una bona estona. De camí vam passar per un temple molt mono, un pont i el carrer principal comercial.

 Un cop t’acostes a la zona, veus un gran parc que l’envolta. L’entrada són 500 yens.
Com quasi tots els castells de Japó (excepte el de Matsumoto, entre d’altres), aquest és una reconstrucció. És una pena però entre els terratrèmols, els incendis i les bombes durant la Segona Guerra Mundial, quasi tots els castells d’aquest país sempre han estat derruïts en algun moment. Per sort, sempre se’n salva alguna cosa, ja siguin pintures, manuscrits, armadures o altres restes.

El castell per dins és molt semblant al d’Osaka, és a dir, que és un museu i està tot renovat. Hi ha una planta on pots trobar una col·lecció d’insectes dissecats que és bastant impressionant, sobretot pel tamany que tenen (bitxos hormonats!). També hi ha reproduccions de com lluïen els interiors de certs edificis antics a Japó, maquetes, armes, etc. La planta de dalt, és un mirador tancat.

Aquí el Ronny tirant d'una corda per veure com pesaven les pedres del castell

Al sortir, es pot visitar també algunes de les casetes que rodegen el castell, que encara estan en obres. Intenten reconstruir-les tal com eren antigament, i per mantenir l’essència no et deixen trepitjar el tatami nou ni evidentment tocar les parets amb les noves pintures a les parets, plenes de colors, sobretot daurats. És maco de veure!

Des de Nagoya vam agafar el tren i vam continuar el nostre viatge fins a Ise, a la península de Mie. Cal dir que el camí no és 100% inclòs pel JRPass i s’ha de pagar 500 yens.
La sorpresa al arribar va ser que hi havia un matsuri (festival típic japonès d’estiu) just aquella nit!!! Així que vam córrer a deixar les coses a l’habitació i vam poder veure alguns events abans que s’acabés: el Bon Odori (盆踊り) que és la típica dansa japonesa que es fa en cercle al voltant d’un centre, mentre una persona toca el timbal i canten i que tothom hi pot participar; i un grup tocant el Taiko (太鼓) el tambor japonés. Us deixo un vídeo del Bon Odori perquè us feu una idea!

Després encara va donar temps de jugar al Kingyo Sukui (金魚掬い) que és el típic joc de caçar peixets (concretament, carpins daurats). Et donen una petita pala de paper i un recipient, i has d’aconseguir ficar el peixet dins del bol sense que el paper es trenqui. ‘I com es fa? Si el paper a l’aigua es desfà!’ us preguntareu. Bé, és qüestió de molta cura, paciència i buscar el moment oportú! No és impossible, jo ho vaig aconseguir, però això sí, m’hi vaig estar una bona estona! Un cop caçat te'l pots endur a casa, però clar, jo el vaig haver de tornar.

Peixets, veniu a mi!!! Quasi no en quedaven ja...

Aquesta és la beguda que sempre bebia quan vivía allà,
molt recomanada! Strong Zero. Hi ha de diferents sabors.

Al dia següent vam llevar-nos d’hora i vam anar fins al símbol de Ise: Meoto Iwa, o tal com es coneix aquí, ‘les roques casades’. El nom prové literalment de tres kanjis: 夫婦岩  que literalment volen dir ‘marit-muller-roca’. Es tracta de dues roques al mig del mar, a prop de la costa, unides per una corda.

La gran simbolitza el marit, la petita la dona i la corda que les uneix, el matrimoni. Hi ha un petit torii a la roca gran. Tot és molt maco menys quan et pares a pensar que la roca de l’home és considerablement més gran que la de la dona, però bé… Per si no ho sabieu, el japos són una mica machistes encara, cada cop menys, però es nota en coses així. Tot i així, Meoto Iwa és molt maco i ens va agradar molt! Al costat hi ha un temple que també es pot visitar, amb algunes estàtues de granotes, ja que es consideren sagrades.

La següent parada va ser el Santuari d'Ise (伊勢神宮, Ise-jingû), que és ni més ni menys que el santuari Shintô més important de tot Japó. Està dividit en dues seccions: el temple interior Naiku i l’exterior Gekku. Nosaltres vam visitar el principal, el Naiku, tot i que cal remarcar que hi ha molts parts que no es poden accedir, ja que són sagrades.

 Per accedir al santuari has de creuar el Pont Uji, que fa uns 100 metres i és tot de fusta, amb un torii enorme a l’entrada i un altre a la sortida. Rodejat d’un parc enorme amb arbres sagrats, el Santuari Naiku és d’una simplicitat que sorprèn: estructures de fusta, camins de pedra i molta calma i espiritualitat. Hi havia molt creients que venien de peregrinació i molt pocs turistes estrangers.

 Sortint del Santuari vam visitar Oharai-machi (おはらい町), els carrers de la zona, que personalment em van agradar molt! Hi havia edificis molt antics, i la forma com estan col·locades les cases, el terra, els negocis… És com transportar-se a una altra època! Hi ha restaurants i vàries botigues de records.

Aquets ninots de paper són Teru Teru Bouzu, i es pengen de les cases per desitjar que pari de ploure i faci bon temps.

 Vam aprofitar per dinar allà i no vam poder estar-nos de tastar els típics fideus d’Ise, els Ise Udon, que tenen una salsa de base de soja i estan molt bons. Vam trobar un restaurant tradicional moníssim, dels típics de seure assegut sobre el tatami, tot de fusta vella i amb un staff encantador.

La veritat és que Ise ens va semblar un lloc encantador! No deixeu d’anar-hi!

I la pròxima parada serà… Fukuoka!