Hinamatsuri i un passeig per Shinjuku

Avui us parlaré d’un altre event important a Japó, el Hina Matsuri, i també d’una de les zones més turístiques de Tokyo, Shinjuku.

Shinjuku és el barri dels neons, dels rascacels i izakayas (tabernes japoneses) amb ambient les 24 hores. Just sortint de l’estació, si seguim recte arribem al carrer dels cinemes Toho, altrament conegut com el Godzilla road. El nom es deu al Godzilla gegant que hi ha a dalt dels cinemes, que de tant en tant fa un petit espectacle amb llum i rugits. Aquest carrer i els seus parel·lels estan plens de restaurants i izakayas.

Uns carrers més a l’esquerra, paral·lel a aquest trobem l’entrada de Kabukicho, el barri vermell, l’entrada del qual és un dels icones de la ciutat. Les lletres de neó vermelles llegeixen: “Kabukicho, ichi ban machi” (Kabukicho, la ciutat número 1). L’espectacle de llums de nit és impressionant!

Si ens endisem pels carrers també trobem en un edifici a prop dels cinemes les llums de “I love Kabukicho”, i el famós Robot Restaurant, un restaurant on, tal com diu el nom, ofereix un show de robots. La zona de Kabukicho és coneguda pels seus locals d’entreteniment adult: massatges dubtosos, bars de hosts i love hotels. Actualment hi ha molts turistes, pel que sol ser segur recórrer els seus carrers, sempre que no ens fiquem en algun local inapropiat.

Per aquella zona també trobem el Golden Gai, un barri carrers estretets i tavernes minúscules però acollidores, i el temple Hanzomon.

 

Més al sud, a la zona est, trobem el famós Shinjuku Gyoen, un parc enorme que és molt recomanat de visitar en l’època de cirerers (sakura). L’entrada no és gratuïta, però val molt la pena, ja que és un dels millors llocs de Tokyo on fer hanami (veure l’entrada aquí). I, pels més frikis: és també a Shinjuku on es troba la seu de Square Enix, amb el seu famós café: Artnia. Si voleu més info d'aquesta cafeteria, podeu trobar-la aquí.

Tornant cap a l’estació, si la rodejem, arribem a un minúscul carrer molt curiós: Omoide Yokocho. Està ple de minúscules tabernes de pinxos i decorat segons l’època de l’any. Val la pena fer una parada a degustar-los, si trobem lloc, clar… Perquè alguns locals només tenen 4 o 6 seients!

Si ens dirigim a l’oest, arribem a la zona dels rascacels. Podem anar caminant fins el Tokyo Metropolitan Goverment Building i pujar gratuitament al seu mirador. Cal dir que no és dels millors, perquè les vistes són bastant limitades… Hi ha un restaurant que ocupa la gran part del mirador, i Shinjuku es troba lluny de la Torre de Tokyo o l’Skytree. Però en un dia clar, podem veure el Fuji-san a la llunyania. De totes maneres, el millor, personalment, és el de Roppongi Hills, seguit del mirador del World Trade Center (sí, com el de Nova York…). El de Roppongi és el més car, però val molt la pena, ja que té la Torre de Tokyo molt aprop i veure-la des de fora és fantàstic. A prop del Metropolitan Goverment Building també trobem les famoses lletres de “LOVE”.

És per aquella zona on també està el Keio Plaza Hotel, que durant uns dies va acollir una exposició gratuita dedicada al Hina Matsuri: el dia de les nenes. En aquesta celebració, que es duu a terme el 3 de Març, es desitja un bon futur i salut per totes les nenes. Cada familia decora les seves cases amb nines Hina, que tenen forma de persona i solen vestir kimonos de colors que llueixen sentades mentre distruten d’un bon àpat. Són molt cares i normalment es transmeten de generació en generació. Al Keio Plaza Hotel, l’artista Mitsuyo Mayo i el seu equip exposaven 6.800 ninots penjants fets a mà. Un espectacle impressionant de colors. Què us sembla? A mi em va encantar!

Fins la pròxima!