miércoles, 5 de noviembre de 2014

Tsukiji, el mercat de peix


こんばんは (Konbanwa = Bona nit)

Avui us parlaré del famós mercat de peix de Tokyo, el Tsukiji; el mercat majorista de peix més gran del món. Es troba situat al centre de la ciutat, la parada més propera té el mateix nom i és de la línia Tokyo Metro.

El principal atractiu del mercat és la subhasta de sushi que es realitza cada dia de matinada i la possibilitat de menjar el sushi més fresc, acabat de pescar. Així doncs, els meus amics (que van estar de visita la setmana passada) i jo vam decidir que no ens ho podíem perdre. Ens vam llevar un dilluns a les 04:00, per poder estar al mercat a les 04:30, que és l'hora que recomanen que hi vagis per poder veure la famosa subhasta.
Una cosa important a saber d'aquesta ciutat, és que el metro s'acaba a les 00:00... I no hi ha bus nit. Fins les 05:00 no surten els primers trens, això vol dir que quan surts de festa, SURTS de festa, no val rajar-se a mitjanit, a no ser que vulguis deixar-te una pasta en taxi! Pots intentar arriscar-te a agafar algun metro cap a les 00:30, però no és molt recomanable. Doncs bé, evidentment a aquella hora no hi havia metro i vam haver de caminar fins al mercat. I quan vam arribar, a les 04:30... Ens esperava un meravellós cartell de: "No queden tiquets per la subhasta d'avui". Com??? Quasi ens dóna algo. El cas és que l'entrada és gratuïta, però només hi poden entrar les 120 primeres persones que arribin... I ens vam quedar sense! 

(Es fa de dia al mercat)

Passat el disgust inicial, vam decidir anar al famós Sushi Dai, que és el restaurant de sushi més famós de tot el mercat i el més recomanat de totes les guies de Japó. Si decidiu anar-hi, us recomano només una cosa: MOLTA paciència. Perquè mínim, haureu de fer 2 hores de cua. L'espera, allà mateix al carrer, amb el fred, el tràfic de cotxes passant i de peu, es fa eterna... Just a la parada de darrere hi ha una petita botiga on venen begudes, menjar i café calent, ideal per combatre la son i el fred.

 (On hi ha tota la gent és el Sushi Dai, i això no és ni un terç de la cua! Continua on el senyor de la dreta)

 (Morint de son a la cua)

Finalment, et toca el torn i entres al mini local, que amb prou feines té 12 seients. És una barra de bar, on seus davant dels cuiners i veus com et van preparant el sushi. Pots escollir entre dos menús: el de 7 peces i el de 12, nosaltres vam optar pel primer. Com a quasi tots els restaurants japonesos, la sopa de miso ve inclosa i pots beure tant té verd com vulguis (m'encanta aquest costum!). No sabria dir-vos exactament quins peixos formaven part del set, però no hi falta el sushi de tonyina, salmó, truita japonesa i calamar, entre d'altres. Tots ells nigiri (bola d'arròs amb el peix cru a sobre) i per acabar 4 makis (rotllos d'alga nori amb l'arròs i el peix dins) d'alvocat i tonyina. Cal dir que l'espera val la pena, és el millor sushi que he menjat mai. INCREÏBLE! 

  (Per fi dins!)


  (Alguns del sushis)

A part del Sushi Dai, al mercat hi ha molts més llocs on facin sushi, pels que no vulguin estar-se 2 hores esperant (totalment comprensible), moltes parades amb coses tradicionals (ideal per comprar souvenirs), fruita, verdura, etc. Una parada que em va agradar molt va ser una de ceràmica, on tenien uns plats i bols preciosos. Val la pena passejar-se pels carrers del mercat, i també per la zona de sobre del mercat on també hi ha moltes botigues i paradetes de menjar. També hi ha un temple molt maco aprop que es pot visitar, el Myosenji

  (Paradeta de menjar)

Pels que esteu intrigats pel tema de la subhasta, finalment hi vam aconseguir entrar. La forma segura d'obtenir tiquets és la següent: cal estar allà a les 02:30, res d'anar a les 04:30! 2 hores abans. Sí, heu llegit bé. El meu consell? Karaoke! Un bon sopar la nit d'abans, anar fins una zona a prop del mercat i fer temps a un karaoke cantant cançons d'anime o dels grups que més us agradin. Pel karaoke pagues per minuts normalment i com més sigueu, més barat surt. A més, pots beure el que vulguis i tant com vulguis (que no sigui alcohol): sucs, cafè, té, refrescs, i a vegades també hi ha gelats! Llavors, a la sala, hi ha una màquina per seleccionar les cançons; si ets afortunat, a vegades també està en anglès, tot i que llavors les cançons japoneses no apareixen al buscador de cançons. A la tele, les lletres de la cançó es llegeixen normal (rômaji) en el cas que siguin en anglès o en japonès en caràcters japonesos (hiragana, katakana, kanjis). A les males, per qui no sàpiga res de japonès i vulgui cantar alguna cançó d'alguna sèrie, sempre podeu cantar Bola de Drac en català, que aquesta ens la sabem tots! 

  (Donant-ho tot al karaoke!)

Un cop hem fet temps i ens hem deixat una mica la veu, cal anar fins l'oficina on venen els tiquets (al nord del mercat) i esperar, allà al carrer durant una hora. Cap a les 03:30, et fan entrar dins d'una sala d'espera on no hi ha cadires ni res, durant 2 hores més. Sí, sí, heu llegit bé de nou. És una odissea. Els primers 10 minuts tothom està dret, a l'hora tothom acaba tirat per terra, dormint com es pot (boleta!). A més, hi ha dos torns, el de les 05:25 (les primeres 60 persones) i el de les 05:45 (la resta). Només arribar a la sala d'espera, et donen un xaleco (groc o verd), per diferenciar els torns. A la sala d'espera no pots menjar ni beure res i per entrar al mercat no pots portar calçat inadequat (tacons, xancles, etc). Ah, i no et deixen entrar si has begut alcohol! Així que res d'emborratxar-se abans al karaoke, eh? 

  (Tothom pel terra a la sala d'espera)

Quan es fa l'hora, et criden i et guien fins la zona de la subhasta. Allà hi fa MOLT fred, és com un congelador, així que aneu ben abrigats. Es poden fer fotos del procés, però sense flash. El peix està en filera a terra, congelat, amb la cua tallada i la gent hi va passant, marcant-los amb un pinzell, comprovant l'estat de la carn, etc. Després comença la subhasta en si, i tot són crits i frases inintel·ligibles. Molt curiós tot, la veritat! Tot passa molt depresa, i en 20 minuts ja ets fora. És tota una experiència, però com el Sushi Dai, veniu preparats i amb molta paciència! Tot i així, crec que almenys un cop a la vida, s'ha de fer! Us animaríeu? 




2 comentarios:

  1. Airene:
    Serà interessant seguir la teva vida al Japó, encara que suposo al blog no ho explicaràs tot,tot i tot.
    Ara cal ser constant i mantenir-ho actualitzat, que es el dificil
    Ja tens un seguidor fidel mes
    Petonets
    Xavier

    ResponderEliminar
  2. Hola Irene!!!

    Que interessant tot!! Dins les meves possibilitats horaries, no massa :-P, intentare seguir-te i estar pendent del que fas.
    Apren molt, passau-ho molt be, i gaudeix-ne molt!! Molts petonets des de Guadalajara

    Eva & Family

    ResponderEliminar