Un destí poc conegut: Shizuoka (part 1/2)

Bona nit o bon dia per vosaltres! Durant les vacances de primavera, vaig fer un petit viatje a una zona poc coneguda de Japó: Shizuoka. Aquesta prefectura es troba a poca distància de Tokyo, a unes 2 hores de camí cap al sud. És poc transitada pels turistes, pel què la converteix en un destí diferent on passar uns dies. La meva intenció era veure els cirerers en flor (sakura) i el Fuji, però… va ser un fracàs total!!! Per algún extrany motiu els arbres encara no havien ni començat a florir i el mal temps em va impedir veure el mont Fuji en varies ocasions… Spoiler: per sort, la història té final feliç!

1. Odawara
La primera parada del viatje va ser la ciutat d’Odawara, que és famosa pel seu castell. Els seus voltants estàn plens de cirerers, pel què és un lloc conegut pel sakura i hanami... Però la meva cara al baixar del tren i veure com no hi havia ni una flor va ser èpica! Ja se sap, la naturalesa segueix el seu curs i és molt difícil de fer-ho coincidir. 
El castell és bonic per fora però, com passa amb quasi tots els castells de Japó és reconstruït, pel que per dins no val massa la pena. El mateix passa amb el d’Osaka. Tota la part interior és un museu, amb restes de les troballes de l’antic castell, així com de la seva història, i des de dalt hi ha bones vistes de la ciutat.

Al costat del castell d'Odawara també hi ha un petit santuari sintoista anomenat Hotoku Ninomiya.



2. Yugawara
En aquest petit poblet famós per les seves aigues termals i les taronjes hi vaig anar només a passar la nit, però al matí següent em vaig acostar al temple Joganji i va ser tota una grata sorpresa. Amb unes petites escales que pujen, 2 estàtues en forma de dimoni (oni) defensen la porta d’entrada. És petit, i té un arbre mil·lenari retorçat, em va semblar molt maco! Com a curiositat, a Yugawara només sortir de l’estació hi ha una petita font d’aigua termal per remullar les mans.

3. Atami
La següent parada va ser Atami, un resort d’estiu, on els japonesos vénen a passar les vacances, desconnectar i anar a la platja. Només sortir de l’estació trobem un petit carrer comercial peatonal molt mono, ple de botigues de souvenirs, cafeteries i restaurants.



D’allà em podem anar caminant fins el temple Kinomiya, que em va agradar molt. Té un torii vermell a l’entrada que et duu a un bosc de bambú en miniatura, seguit d’una filera de toriis estil Fushimi Inari en versió molt reduïda. Té una cafeteria molt moderna, un estany amb carpes i un arbre mil·lenari a dalt de tot. 


Després, trobem el castell d'Atami, que s'alça a dalt de tot de la muntanya al costat del mar. S’hi pot arribar amb un funicular. Tot i que hi havia un petit festival (matsuri) els cirerers tampoc havien florit del tot. Les vistes són maques des de dalt, però el preu de l’entrada del castell em va semblar massa car i no em vaig ni molestar en entrar-hi, perquè no ho recomanaven.

A Atami també hi ha un museu del sexe retro i un altre d’art occidental, als quals no vaig anar. És curiós com la ciutat és decadent, com si s’hagués parat el temps. Pel què he llegit, quan la bombolla econòmica va explotar als 90, la ciutat es va quedar estancada en aquella època i molts negocis han intentat recuperar-se des de llavors.

El viatje continua a la següent entrada, no us la perdeu!