4. Shizuoka
El següent destí després d’Atami va ser a la capital de la prefectura, que té el mateix nom. La meva primera parada va ser Miho no Matsubara, una platja de pins que és famosa per ser una de les pintures de ukiyo-e de la sèrie “Les 36 vistes del Mont Fuji”. Si busqueu imatges al Google, podeu veure el que jo esperava trobar-me.
Però quan vaig arribar, esbufegant perquè ja estava a punt de pondre’s el sol, arribo i… Espera, hola? On està el mont Fuji? I què hi fa aquesta GRUA aquí??? Quina PLANXA!!! Com veieu, res a veure… El meu cabreig era monumental. Això si, el camí de fusta entremig del bosc de pins, molt maco. Però anar fins allà, que està a les afores de Shizuoka i has d’agar un bus que tarda 45 min i és car, per no veure res… Doncs no.
(Photoshop: adéu grua! xD)
El mateix va passar al dia següent al Nihondaira. És un mirador des del què veus tota la bahía i el mont Fuji, unes vistes espectaculars… Si tens sort, clar, que no va ser el meu cas. Pel què he après en aquest viatje, per veure el Fuji s’han de complir els següents factors:
1. Que no plogui
2. Que faci sol
3. Que no hi hagin núvols (perquè per molt sol que faci, si se’t posa un per davant…)
4. Que hi hagi bona visibilitat
Una combinació una mica difícil. El dia que vaig anar al Nihondaira, per exemple, no plovia, feia sol però hi havia núvols i poca visibilitat, així que adéu Fuji. Per arribar a Nihondaira, es pot agafar un autubús que surt des de l’estació de Shizuoka, el camí dura quasi 1 hora fins al mirador.
Des del Nihondaira, es pot agafar un funicular que ens baixa fins al temple Kunozan Toshogu, el segon temple toshogu més important de Japó, després del de Nikko. És preciós, tant l’imponent porta d’entrada, com el propi temple, ple de colors i detalls que no tel’s acabes. Una passada!
Des de dalt, es pot baixar caminant les més de 1000 escales que et porten fins la base, on hi ha un carrer ple de botigues de coses fetes amb maduixes. El cas és que al voltant està ple d’hivernacles on es cultiven, d’aquí aquest carrer. Allà mateix es pot agafar el bus pert tornar fins l’estació. La veritat és que un cop fet, crec que si esteu en forma és més recomanable fer el camí a la inversa. Ha de ser molt satisfactori pujar totes aquelles escales per veure el Kunozan Toshogu, és una bona excursió! De baixada, no té massa gràcia, la veritat.
A uns 10 minuts caminant de l’estació trobem el Castell de Sunpu, que és un antiguament es trobava el castell de Shizuoka. Avui dia només en queden les ruïnes, la resta, que són les muralles exteriors, és reconstruït. Avui dia és un parc.
Si seguim caminant uns 10 minuts més trobem el Santuari Shizuoka Sengen. No m’esperava massa cosa, ja que no tenia planejat anar-hi I em va encantar! És un conjunt de 3 temples, i tot i que va ser reconstruït fa poc més de 200 anys, es veu antic, amb molt d’encant. Els colors i l’arquitecura són impressionants!
5. Fujinomiya
Arribem a l’última parada del viatje, a un poblet a la mateixa base del mont Fuji. El motiu pel que vaig anar fins a Fujinomiya era perquè en realitat volia anar a un altre lloc proper on no hi havien hotels, per veure els cirerers i el mont Fuji. Però seguint amb la meva ratxa de mala sort, al dia següent feia mal temps i vaig decidir que simplement dormiria allà i tornaria a Tokyo al dia següent.
La meva sort va canviar pel simple fet d’allotjar-me al Guesthouse Tokiwa. Us deixo aquí l’enllaç, si algún dia voleu anar a veure el mont Fuji o escalar-lo, no ho dubteu, allotjeu-vos allà! Es tracta d’una antigua casa familiar japonesa reconvertida en hostal. Daisuke, el propietari (i el seu gos inseparable) es va oferir a portar-nos gratuïtament a veure el mont Fuji des del llac Tanuki de bon matí. Tot i que el pronòstic del temps era molt dolent i el més segur era que no veiéssim res… La nit anterior, vaig ofegar les penes amb un bon Yakisoba, que és el menjar tradicional de la zona, pensant que, com a mínim, veuria el llac.
Arribem a l’última parada del viatje, a un poblet a la mateixa base del mont Fuji. El motiu pel que vaig anar fins a Fujinomiya era perquè en realitat volia anar a un altre lloc proper on no hi havien hotels, per veure els cirerers i el mont Fuji. Però seguint amb la meva ratxa de mala sort, al dia següent feia mal temps i vaig decidir que simplement dormiria allà i tornaria a Tokyo al dia següent.
La meva sort va canviar pel simple fet d’allotjar-me al Guesthouse Tokiwa. Us deixo aquí l’enllaç, si algún dia voleu anar a veure el mont Fuji o escalar-lo, no ho dubteu, allotjeu-vos allà! Es tracta d’una antigua casa familiar japonesa reconvertida en hostal. Daisuke, el propietari (i el seu gos inseparable) es va oferir a portar-nos gratuïtament a veure el mont Fuji des del llac Tanuki de bon matí. Tot i que el pronòstic del temps era molt dolent i el més segur era que no veiéssim res… La nit anterior, vaig ofegar les penes amb un bon Yakisoba, que és el menjar tradicional de la zona, pensant que, com a mínim, veuria el llac.
En aquell petit poblet hi ha el temple Fujisan Sengen, que és on els pelegrins que volien escalar el volcà antiguament es banyaven a les aigues del seu estany, per purificar-se abans de l’ascens.
També trobel em Mt. Fuji World Heritatge Center, un edifici de sorprenent arquitectura on podem informar-nos sobre la història del volcà.
I aquí acaba la meva petita aventura per Shizuoka. Relament, no és una zona massa coneguda i precisament això fa que tingui el seu encant.
Espero que us hagi semblat interessant!
No hay comentarios:
Publicar un comentario